2026-08-04 16:54 UTC
A Geòrgia (EUA) han enxampat sis policies fent servir la xarxa de càmeres lectores de matrícules per espiar familiars i exparelles.
Pot semblar un cas llunyà, coses que només passen allà, però… això també passa aquí. I passa amb la impunitat dels tribunals inclosa.
El sistema d’EUA es diu Flock: càmeres que llegeixen i registren cada matrícula que passa. Només a Savannah, una auditoria interna va marcar 127 cerques com a sospitoses, de les quals 34 estan sent investigades.
Buscaven coneguts i família, unes 300 persones hi tenien accés.
En pocs mesos: Habersham, DeKalb, Cherokee, Albany, Richmond… Als EUA, més de 55 municipis han rescindit contractes amb Flock en un any per abusos com aquest.
Fins aquí, “cosa de yankees”, oi?
Doncs no. A l’Estat, agents accedeixen a bases com DGT, SIGO o SIS per consultar matrícules i dades de persones del seu entorn. El patró és idèntic: espiar exparelles i coneguts.
La diferència és què aquí aquests casos generen poca repercussió i minses conseqüències legals.
Fa tres setmanes: un guàrdia civil condemnat a Tenerife a 4 anys i mig per espiar dues exparelles i familiars.
Abans: 8 anys per a un agent de Madrid que consultava dades de dones per extorsionar-les. Els casos són freqüents.
El Tribunal Suprem ha ABSOLT agents que durant un any van accedir a bases policials per espiar l’exparella.
El motiu: matrícules i titularitat de vehicles “no són dades especialment sensibles”.
Un mosso va ser exonerat perquè, tot i espiar l’exparella, no va obtenir “informació sensible”. Altres casos queden en simple sanció: 75 dies de suspensió.
El problema de fons: la infraestructura ho registra tot —i creix (càmeres OCR de la DGT, peatges, teledetecció DSRC), però el llindar per castigar-ne l’abús és altíssim, perquè son infraestructures pensades per abusar, esta en la seva naturalesa, massa escrutini públic desactiva la seva funció principal.
És la mateixa que passa amb Chat Control. Si crees la capacitat de vigilància massiva, l’abús no és un risc marginal, és el resultat esperable.
La pregunta no és si les dades s’abusaran. És qui ho farà, quan, i si algú n’haurà de respondre.
Replies (1)
-
@lalgorisme@infosec.exchange 2026-08-04 19:56
Just aquest vespre publireportatge apologètic de la instal·lació de més i més càmeres a l’espai públic. No podia faltar la puntualització de que no fan servir reconeixement facial ni IA, obviant que això no és un tema d’infraestructura sinó de voluntat política.