Post #3562573

@ceciliavives@mastodont.cat @rubenrubiob@phpc.social @meobius@mastodont.cat de petit vaig tenir un somni, en dues o tres ocasions, que consistia a imaginar-me en un univers dins una capsa que es trobava en una habitació d'un nen d'un món en un altre univers. No sé si s'ha entès però la idea –la concepció– d'infinit com quelcom inabastable em resol moltes coses a la vida. Com ara, ajornar, posposar, procastinar, relativitzar... perquè jo i la meva condició som finits i està bé que així sigui, que tanta calor pot acabar sent infinita.