Post #3562569
2026-07-03 18:01 UTC
@victormario@mastodont.cat @vmateusimeon@mastodont.cat És molt interessant, però el que dieu va més enllà de l'àmbit del post, no tinc respostes. L'infinit dels números només existeix a la pissarra, l'infinit de la vida és el que sentim i vivim. L'infinit matemàtic és quantificable i demostrable, el de la vida és immesurable i ens desborda, és l'infinit dels poetes. I d'un infant de 9 anys a qui el pare va preguntar com es podia dir un 1 seguit de 100 zeros i va contestar googol.
@ceciliavives@mastodont.cat @rubenrubiob@phpc.social
Replies (1)
-
@rubenrubiob@phpc.social 2026-07-03 18:12
@meobius@mastodont.cat @victormario@mastodont.cat @vmateusimeon@mastodont.cat @ceciliavives@mastodont.cat El que en podríem dir l’actitud prometeica (l’infinit com a matema) i l’actitud òrfica (l’infinit com a misteri de l’existència). Quan mires l’infinit d’una manera, l’altra s’oculta, i això és la vida: un joc d’ocultació i des-ocultació.